Unes 200 cabres salvatges viuen al massís del Montgrí i es troben en bon estat de salut

Tècnics de la Sub-direcció General d'Activitats Cinegètiques i el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb personal del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, han estat realitzant, aquests dos darrers anys, el seguiment de la població de cabres salvatges del Montgrí per a conèixer el nombre d’exemplars i el seu estat sanitari i genètic. Actualment, es considera que en el massís del Montgrí hi viuen al voltant de 175-200 exemplars, una xifra que s’acabarà de confirmar a partir del cens que es farà aquest mes de novembre, que serà el quart que es duu a terme. La població actual és lleugerament més nombrosa que la del darrer cens, que es va fer a principis d’any, quan el nombre d’exemplars es va fixar en un mínim de 150.

El seguiment de la població permet determinar quina ha de ser la millor gestió per a aconseguir mantenir un nombre adequat i saludable d’exemplars, de manera que la seva continuïtat sigui viable, controlada, i segura.

Aquests censos s’inscriuen en un programa coordinat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, amb la participació del Parc Natural, que té dos objectius principals: d’una banda, determinar el nombre de cabres salvatges que viuen en el massís, el seu sexe, i categoria d’edat; i, de l’altra, saber l’estat sanitari dels animals. També es vol conèixer l’origen i la vinculació genètica amb altres poblacions de l’espècie, i determinar si la població està hibridada amb altres espècies de cabra salvatge (especialment l’Ibex dels Alps) o cabra domèstica. A més, els censos permeten tenir informació dels moviments, per tal de saber quines zones ocupen i poden arribar a ocupar les cabres, i quins són els àmbits d’interacció potencial amb els humans.

Estat sanitari i resultats genètics
Les anàlisis s’han fet en el marc de la col·laboració entre el DARP i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sanitàriament, tots els exemplars analitzats han donat negatiu a les malalties de declaració obligatòria i a les que podien generar alguna preocupació, com ara la llengua blava, la tuberculosi, la brucel·losi o la sarna, entre altres. Només els dos exemplars trobats morts tenien símptomes de pneumònia, habitual en l’espècie, en un moment de sequera i debilitat dels animals.

L’informe sobre l’estat genètic de les diferents poblacions de cabres salvatges de Catalunya també s’ha fet en col·laboració amb el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB,  i un laboratori portuguès de referència de la Universitat d’Aveiro. Aquest treball estableix que les cabres salvatges del Montgrí són de l’espècie autòctona i, per tant, no hi ha indici de la presència de cap exemplar híbrid amb cabra domèstica o amb Ibex alpí. La població del Montgrí té una baixa diversitat genètica i una elevada endogàmia, tal i com es podia esperar pel seu origen en un grup de pocs exemplars escapats de l’antic i extint parc zoològic de Sobrestany. Això fa que en un futur s’hagi de replantejar el reforçament genètic amb la incorporació d’exemplars nous procedents d’altres zones de Catalunya, com ara la muntanya de Montserrat.

Origen de les cabres
El massís del Montgrí, que inclou les forests públiques Muntanya Gran i Duna Continental, de titularitat municipal, algunes propietats de titularitat de la Generalitat de Catalunya i alguns terrenys de titularitat privada, s’ha vist ocupat en els darrers anys per cabres salvatges (Capra pyrenaica) procedents de l’abandonament de l’antic Parc Animal de Sobrestany, una instal·lació privada propera al municipi que va ser clausurada l’any 2008. Els individus escapats en el seu dia s’han anat adaptant al medi i reproduint-se, fins a conformar una població estable.

Aquesta nova realitat fa necessari que s’hagi d’aprofundir en el coneixement sobre la població de cabres per a evitar que es pugui generar problemàtiques i mantenir el just equilibri poblacional, d’acord amb les capacitats del Montgrí. Per aquest motiu, a més dels censos realitzats fins a la data, es realitzarà un estudi en profunditat de les cabres en aquest paratge. Entre altres coses, es farà l’estudi dels seus desplaçaments i de l’ús que fa de l’espai. En aquests moments hi ha cinc cabres equipades amb emissors que permeten conèixer els seus moviments. Després de mesos de seguiment i amb els resultats provisionals dels que es disposa, es pot afirmar que les cabres sotmeses a control (en algun cas fa més d’un any) no han sortit del Massís ni una sola vegada fins al dia d’avui.   

El projecte de les cabres del Montgrí és un model de col·laboració entre diferents Departaments de la Generalitat i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, que es podrà ampliar a altres ajuntaments de municipis veïns. Així mateix, han participat en els censos diferents entitats com la Societat de Caçadors del Montgrí.

En l’àmbit de Catalunya, la cabra salvatge també es pot trobar en el massís dels Ports i en altres muntanyes de les Terres de l’Ebre, en la muntanya de Montserrat, i a l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà i Val d’Aran).