• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

  • ACTIVITATS DESTACADES

  • (+)

Inici INICI Informació municipal Notícies Una exposició recupera de la memòria el monestir de les illes Medes, desaparegut el 1552 per un esfondrament
Una exposició recupera de la memòria el monestir de les illes Medes, desaparegut el 1552 per un esfondrament Imprimir Correu-e

(24.10.14) Una exposició, que s'inaugura avui a les 19 h, al Consell Municipal de l’Estartit, recupera de l’oblit el desaparegut monestir (1408-1552) que hi va haver a la Meda Gran. La mostra, profusament documentada, explicarà quina va ser la convulsa història que va envoltar la construcció, com va desaparèixer i quines ordres el van regir (entre elles els cavallers del Sant Sepulcres i els de Sant Jaume) i quins van ser els personatges claus del moment. La presència d’un monestir en aquest enclavament s’entén perquè les illes Medes, per la seva situació tan propera a la costa, van esdevenir un punt estratègic per a la navegació i per a la defensa militar, especialment durant l’edat mitjana. L’objectiu era evitar naufragis i també lluitar contra els pirates, que en aquella època feien incursions per la costa i la plana del Baix Ter.

Els perills de les ràtzies va fer que el rei Martí l’Humà es proposés instal·lar una defensa permanent. Va decidir fundar-hi un monestir dels cavallers de l’Ordre del Sant Sepulcre, units en aquella època a l’orde de Sant Joan o de l’Hospital. Aquestes ordes militars tenien predilecció per les illes mediterrànies: Xipre, Rodes i Malta i també, les Medes. Martí l’Humà va impulsar la construcció d’una torre de defensa i al seu costat un monestir. Per fer-ho, va aconseguir, fins i tot, la complicitat del papa Benet XIII qui va emetre una butlla amb concessió d’indulgències pels benefactors del lloc. Fins i tot el Consell de Cent va donar 200 florins l’any 1408 per a la construcció de la torre de defensa a la Meda gran. Les illes eren propietat de la Corona arran de la seva pertinença als territoris del comtat d’Empúries.

La primera part del projecte es tractava d’una gran torre, al costat de la qual es construiria una capella dedicada a Sant Miquel Arcàngel, per protegir als mariners i navegants. Com que les aportacions de les institucions implicades no eren suficients per a l’empresa, es va declarar l’obra com a pietosa i es va implantar un sistema per recollir almoines per tot el país.

A la mort del rei Martí l’Humà, el 1410, i quasi acabada la torre, la seva vídua Margarida de Prades va portar endavant la iniciativa i va aconseguir una important ajuda pel projectat monestir, confiant la custodia de la torre a Andreu Ponç de Torroella de Montgrí. També va proposar a Ferran I d’Antequera la fundació del monestir sota la regla de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i l’advocació de la Verge Maria.

El rei estava dedicat a la lluita contra el comte Jaume d’Urgell. Al setge de Balaguer, el monarca va demanar al seu fill primogènit, l’infant Alfons, que manés posar la primera pedra del nou convent dedicat a la Verge i a San Miquel. Així doncs, el representant reial va col·locar la pedra de la capella juntament amb el prior el 10 d’octubre de 1413.

El monestir va comptar amb la protecció del papa per via dels consellers de Barcelona, que comparegueren davant del llegat apostòlic, el cardenal de Sant Eusebi, l’1 de de febrer de 1419, per presentar-li els problemes econòmics de l’obra del monestir. El monestir en aquell moment comptava amb una casa, un campanar amb campanes i els habitatges necessaris per al prior i els dotze frares que hi habitaven.

Una subsistència difícil

A les dificultats que va comportar l’obtenció de recursos per a la seva construcció, s’hi va afegir la complicada subsistència de la comunitat establerta a les illes. Els recursos naturals eren inexistents, la vegetació escassa i el territori estava dominat per les gavines i la tramuntana. Els monjos es trobaven en una situació d’aïllament, absolutament dependents de les provisions que arribaven des de terra. Encara avui als infants de mal menjar se’ls recorda la història de “la fam de les Medes”, com a recordatori de les dificultats de la vida a l’illa. Aquests inconvenients, amb l’afegit dels atacs pirates i corsaris i l’escassetat de recursos procedents de les almoines van comportar l’abandonament per part dels cavallers de Sant Sepulcre el 1415.

Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, va donar la casa a l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, cessió que va rebre amb indiferència, mentre el lloc quedava a càrrec de seglars. El 1433 es nomenar Jaume de Casanova comanador d’aquesta casa però la nova fundació tampoc va reeixir i ni l’orde ni el comanador van tenir cura de la casa. A la mort d’aquest, el lloc va quedar ocupat per ermitans. El 1442 l’arxipèlag de les Medes va ser víctima d’un atac dels genovesos que van saquejar la capella i torre. Ja a la segona meitat del segle XV el lloc es va restaurar, Joan Bonfill fou nomenat guardià de la casa i el papa Calixt III va confirmar la possessió del priorat a l’orde de Santiago.

El 1468, a causa de la guerra Civil Catalana, l’illa fou ocupada militarment, fou abandonada per l’orde de Santiago i va caure víctima de nou dels atacs pirates, que la van ocupar. El 1471 es va haver de pagar rescat a aquests per recuperar-la. El 1477 el papa Sixt IV atorgava indulgències a qui col·laborés en el manteniment de la torre i monestir, que encara subsistia gràcies a aquestes donacions. El 1494, sota el comanador Jeroni Gonçales el lloc es trobava en estat de ruïna que afectava tant a l’església com la torre i el 1534 encara fou víctima d’un atac sarraí que va incendiar i destruir el lloc. El final va arribar de manera inesperada i precipitada el 1552 quan l’esfondrament d’una part de l’illa va emportar-se les restes d’aquelles construccions.

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit