• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

  • ACTIVITATS DESTACADES

  • (+)

Inici INICI Informació municipal Notícies Ramon Mascort, Louis Carles i El Recer, Medalles del Montgrí 2014
Ramon Mascort, Louis Carles i El Recer, Medalles del Montgrí 2014 Imprimir Correu-e

(08.08.14) El Ple va aprovar ahir al vespre la concessió de les Medalles del Montgrí 2014 a Ramon Mascort, advocat, empresari polifacètic i fundador de la Fundació Mascort; a Louis Carles, alcalde de Torroella de la Salanca (1983-2014) i un dels grans promotors de l'agermanent entre les dues viles; i a la Llar de Jubilats El Recer.

La Medalla del Montgrí és el màxim distintiu cívic que concedeix l’Ajuntament des del 1986 (es va instituir per acord de Ple el 23 de desembre de 1985) amb l’objectiu de reconèixer les persones i els col·lectius que han destacat en algun aspecte de la vida municipal. L’acte institucional de lliurament se celebrarà el diumenge 24 d’agost, a les 18 h, a l’auditori de Can Quintana, en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Genís.


Louis Carles, alcalde de Torrelles de la Salanca (1983 – 2014)

“Ha de ser un municipi de la Catalunya Sud que tingui semblances amb el nostre. Ha de ser un poble que sigui sensible envers el territori i a l’agricultura i amb una atenció especial cap a la cultura. Si pot ser, ha de ser un poble amb un alcalde jove, amb il•lusió per fer que el seu municipi avanci. Voldria trobar un poble així per agermanar-nos-hi i emprendre una relació d’amistat, fraternitat i col•laboració”.

Aquest era el desig de l’alcalde de Torrelles de la Salanca (Llengüadoc-Rosselló), Louis Carles, l’any 1989, quan tenia al cap l’agermanament de Torrelles amb un municipi de Catalunya. L'any següent, per la Festa Major de Sant Genis, l’aleshores alcalde de Torroella de Montgrí, Albert Bou, i l’alcalde de Torrelles de la Salanca, Louis Carles van formalitzar l’agermanament entre els dos municipis. Avui, vint-i-cinc anys després, l’agermanament continua ben ferm, amb una amistat que s’ha anat cultivant amb els anys, però sobretot amb una idea compartida de municipi que té en el territori, la cultura i les persones la seva essència.

Louis Carles nat a Torrelles l’any 1955 en una familia d’agricultors, de ben jovenet va col•laborar en l’explotació agrícola dels seus pares. Els estudis de batxillerat els cursà al Lycée Arago de Perpignan del qual avui forma part de l’amical d’antics alumnes. L’any 1975 acaba els seus estudis d’Economia a la Facultat de Perpinyà, just per anar a fer el servei militar a la població de Lodève (Llengüadoc-Rosselló). L’any 1977, torna del servei militar i es casa amb la que serà la seva companya inseparable Marie-Françoise, amb qui tindrà dos fills, l’Emma (1984) i Pierre (1986).
Fou escollit alcalde de Torrelles de la Salanca l’any 1983 i serà reelegit en totes les convocatories electorals que vindran (1989, 1995, 2001 i 2008) fins que l’any 2014, decideix deixar la vida de la política local. Han estat trenta-un anys d’entrega i dedicació incondicional al seu poble i a la seva gent.

La gestió de Louis Carles a Torrelles de la Salanca ha estat estretament vinculada als valors que aporten el territori, el patrimoni i les persones. Es podria dir que el projecte de municipi de Torrelles i de Torroella, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, ha seguit camins paral•lels.

Louis Carles ha estat i serà un excel•lent embaixador del nostre municipi. Ho és perquè estima Torroella i la seva gent com un torroellenc més. És un enamorat del patrimoni natural del nostre poble, com també és un gran coneixedor del patrimoni arquitectònic torroellenc. Una de les coses que més li agrada és fer un passeig pels carrers de la nostra vila i viure el batec comercial que s’hi respira, amb els comerços oberts i l’agitament dels carrers. No hi ha any que es perdi la Festa Major de San Genis, amb el pregó i el sopar popular, o els concerts de música del Festival de Torroella de Montgrí.

Com a persona amant de la cultura, la gestió de Louis Carles al seu municipi ha estat molt vinculada a la música, l’art i l’arquitectura, com es pot apreciar en diferents projectes que ha endegat al llarg del seus anys com alcalde: Festival Tous Yeux, Tout Torreilles, la Médiatheque Claude Blazy o la renovació urbanística que ha experimentat el municipi de Torrelles i la protecció que s’ha fet del patrimoni arquitectònic, amb l’ermita de Juhègues com a joia més preuada.

La vida de Louis Carles no es pot comprendre sense l’esport del rugbi. Des de l’any 1975 ha estat vinculat a la direcció de club de Torrelles, avui S.C.R.XV, la unió de tres pobles, Torreilles, Canet de Rosseillon i Sainte Marie. La seva estima i tasca en favor del rugbi fou reconeguda per la Federació Francesa de Rugbi que li entregà la medalla d’aquest esport.  

Des de la creació de l’agermanament, Louis Carles va establir llaços d’amistat amb la gent de Torroella. Els punts de connexió que esmentavem al principi, ben segur van fer que els joves Albert Bou i Louis Carles connectéssin de seguida i poséssin els fonaments d’una gran amistat. Les comissions de treball de l’agermanament que es van formar l’any 1989, van fer que persones d’ambdos municipis establissin vincles d’amistat que avui encara perduren.

Avui l’agermanament entre els municipi de Torrelles i Torroella continua ben viu. Són moltes les entitats de Torroella de Montgrí (Associació Sardanista Continuïtat, Amics dels Gegants i dels Capgrossos de Torroella de Montgrí, Grallers del Montgrí, Club de Petanca, Bàsquet Club Torroella, Rugbi Club Senglars, Escola Guillem de Montgrí, Escola Portitxol, i altres que ens deixem) que d’una manera o altra han participat en projectes de Torrelles de la Salanca. Cada any ambdos municipis disenyen un programa d’activitats pluridisciplinar a realitzar que donen sentit a l’agermanament.

Louis Carles ha dedicat la seva vida al bé públic amb la seva tasca al capdavant del nostre municipi germà Torrelles de la Salanca, però a més, per la seva sensibilitat i compromís envers la cultura, la defensa del territori i l’estima per les persones, ha estat el millor embaixador que podia tenir el poble de Torroella de Montgrí – l’Estartit.


Ramon Mascort Amigó, president de la Fundació Mascort

“Tot el que es faci per salvar el paisatge em sembla que és poc. És un deure molt important que tenim els ciutadans del nostre temps». Amb aquestes paraules recollides d’una entrevista feta pel diari Punt Avui el mes de setembre de 2010, podem entendre el tarannà de Ramon Mascort.

Ramon Mascort Amigó va néixer a Barcelona en el si d’una família de profundes arrels torroellenques. Des de finals del XVIII els Mascort ja vivien a Torroella, quan Agustí Mascort Plana s’hi va instal•lar com a farmacèutic provinent de Palafrugell.

La seva infantesa va transcorre entre Barcelona i Torroella, on després de la  guerra civil, es van instal•lar durant els estius a la casa de l’àvia paterna; la casa que avui anomenem Casa Galibern, en record del seu besavi, Ramon Galibern, que va renovar la casa el 1875, i que és seu de la Fundació Mascort.

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i ha exercit d’advocat en el seu propi despatx professional fins a l’actualitat, assessorant empreses, gremis i entitats.

Paral•lelament, ha estat un gran impulsor en la creació d’empreses turístiques com el Càmping Castell Montgrí, l’Alauda-Jocs (a l’Estartit), el Camping Castell Mar (a Castelló d’Empúries) i altres empreses culturals com Lynx Edicions, dedicada a la publicació de guies i monografies sobre la natura, fauna i flora.  Cal destacar la del Handbook of the Birds of the World, una enciclopèdia sobre totes les especies d’aus del món, en 17 volums, publicada en anglès, distribuïda a mes de 170 països, i reconeguda i premiada per a multitud d’institucions internacionals.

D’altra banda, també ha estat el fundador al 2007 de la Fundació Mascort, interpretant vells sentiments i il•lusions familiars, tant del seu pare Ramon Mascort Galibern, com del seu tiu pintor José M. Mascort Galibern, els quals el van introduir en el món de l’art i el col•leccionisme.

En aquest món, s’inicià de ben petit, col•leccionant des de capses de mistos a boles per jugar, fins que ha aconseguit aplegar ceràmica antiga, gravats, fotografies ... amb quina contemplació ens obsequia gratuïtament en cada nova exposició, així com a la publicació de llibres i catàlegs.

La Fundació Mascort, des de la seva fundació, treballa els objectius de difondre el coneixement de la història, donar suport al coneixement i la comprensió de l’art i ajudar a defensar la natura. Coneixement, art i natura segurament són els elements que han acompanyat la vida de Ramon Mascort. Torroella de Montgrí té avui la sort de comptar entre els seus torroellencs amb persones com en Ramon Mascort que han dedicat la seva vida a la preservació del medi, el coneixement de la història i l’admiració per les formes artístiques.

La Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, posa a disposició de tothom qui vulgui visitar-la, tots els valors de coneixement, sensibilitat i defensa del nostre territori, a través de les seves exposicions i de les diferents publicacions que ha tret a la llum sobre temes molt diversos com la història, l’art, el coneixement del medi natural, etc. Al llarg de cada exposició, es fan visites guiades gratuïtes per a les persones que tinguin interès en aprofundir cada un dels temes sobre els que es tracta.

Llar de Jubilats El Recer de Torroella de Montgrí

Parlar del Recer de Torroella, és parlar de molta gent que ha dedicat als altres el temps del seu moment de jubilació, és parlar de tanta altra gent que ha col•laborat organitzant les moltes activitats que l’entitat ha ofert. Parlar del Recer és, en definitiva, parlar de la gent gran del nostre municipi.

Jaume Surroca en un article publicat al Llibre de la Festa Major de l’any 1992 ens diu: “Hi acudim i hi passem estones molt bones. Jo que no he estat mai amant de les cartes ni hi entenc res, solament m’entretinc jugant partides de dómino, però segurament que amb el que més gaudeixo és fent tertúlia amb aquesta jovenalla. Solem repassar coses de 50 anys enrera o bé comentar notícies dels diaris, que n’hi ha de tots colors! Ens reunim moltes tardes, tres o quatre hores al bar. Encara que la majoria de taules estan ocupades per personal que fa la botifarra, um canariot o una partida de dómino, nosaltres ocupem gairebé sempre el mateix lloc enfront de la porta de l’entrada principal. En Pere Negra, en Pere Gou, en Joan Sureda, en Salvi Radressa, em Josep Solés, en Faust Martí, l’Emili Martí, en Pere Puig, en Carles Ramió, l’Anselm Isern, en Josep Romaguera, en Joaquim Corominas que ens deixa molt aviat, en Pere Serra, en Lluís Bruguera, en Joan Batlle que és el més gran de la colla i explica que tot i tenir-ne 92 de fets encara puja alguna vegada al castell. Jo sóc el més jove. Tinc no gaire més de 65 anys”.

El 5 de febrer de 1983 s’inaugurà l’edifici de la Llar de Jubilats El Recer amb una gran participació de la gent de Torroella i la inauguració d’una exposició de pintures i escultures d’artistes locals. Uns mesos més tard es constitueix la primera junta directiva de l’entitat que es faria càrrec de la gestió del Recer i de la organització de les diferents activitats, amb Salvador Vilà com a president. Des de la seva constitució, l’Associació Llar de Jubilats El Recer de Torroella de Montgrí, a través de la seva tasca ha donat resposta a situacions que van lligades a la vellesa, com l’aïllament social, les carències materials i els problemes de dependència física i/o psíquica.

Al llarg dels anys, les diferents juntes directives que ha tingut l’entitat, han treballat per donar resposta a una sèrie de necessitats que presenta la gent gran: activitat esportiva, tallers de memòria, informàtica, excursions i sortides, biblioteca, i un llarg etcètera. D’Altra banda, al llarg dels anys s’han anat formant grups que han desenvolupat diferents activitats, són l’Argent Viu que es cuiden del Playback; el Club de Petanca i la Coral del Recer. Anys enrera hi havia hagut una secció de confecció de vestits de paper. Totes aquestes activitats s’han anat ampliant i millorant al llarg dels anys i són una contribució valuosíssima al benestar de les persones grans de Torroella de Montgrí.

En arribar les festes i celebracions, el Recer lluny d’aturar-se, es cuida de programar activitats per celebrar-les. Es tracta de festes com la festa anual del Recer que se celebra a principis de febrer, la festa de Sant Jordi, la festa d’estiu, l’Onze de Setembre, el Cap d’Any. A més cada diumenge el Recer organitza ball i bingo per tots els seus associats.

Al llarg dels seus trenta-un anys d’història, el Recer ha comptat amb diferents juntes que s’han cuidat de la seva gestió. Han estat moltes persones que han dedicat part del seu temps als altres, i a qui avui voldriem retre um sentit homenatge. Les juntes que hi ha hagut al llarg d’aquests anys han estat encapçalades per: Salvador Vilà, Jaume Garcia, Paula Coll, Mercè Font, Teresa Kleiner i l’actual president, Joaquim Matas.

Tots formem part d’aquesta colla noble
Que busca esplai a dintre del Recer
I el nostre anhel és l’agulló d’um poble
Ple d’il•lusions i esperit capdavanter

(Himne del Recer. Lletra: Fèlix Graells i Farró; música: Enric Vilà i Armengol)

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit