• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

 

  • ACTIVITATS DESTACADES

  • (+)

  • (+)

Inici INICI Informació municipal Notícies Una exposició mostra la prolífica producció de retaules barrocs a Torroella de Montgrí
Una exposició mostra la prolífica producció de retaules barrocs a Torroella de Montgrí Imprimir Correu-e

(25.07.14) La Capella de Torroella de Montgrí acull fins l’11 d’agost una documentada exposició que ens apropa a la intensa activitat vinculada amb els retaules que hi va haver al municipi durant el barroc. La mostra ha estat realitzada i comissariada per l’artista plàstic Josep Maria Compte, a partir d’un exhaustiu estudi. L’autor ha centrat la seva recerca en els darrers anys del s. XVII i primera meitat del s. XVIII, període en què s’han pogut documentar fins a 18 retaules fets i encarregats a Torroella de Montgrí. El primer està datat del 1698 i correspon al de la capella del Roser. Va ser obra del conegut escultor figuerenc Joan Torras, un dels més actius de l’època a l’àmbit del Bisbat de Girona i autor de sis retaules del municipi.

Malgrat la prolífica producció torroellenca en matèria de retaules, actualment només se’n conserva sencer el de l’església de Santa Caterina, l’únic que es va salvar de la destrucció i l’espoli a que van ser sotmesos els temples religiosos en esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936. Prèviament, la desamortització també va afectar el patrimoni religiós. A banda, del de Santa Caterina, un conjunt únic a Catalunya, l’autor ha pogut documentar la conservació en domicilis familiars dues petites peces que havien format part d’altres retaules.

L’exposició ens permet apropar-nos, també, al context cultural, social i històric de l’època, i als nombrosos temples religioses que hi havia a Torroella de Montgrí i l’Estartit, 9 en total, una xifra que permet constatar la importància i prosperitat que la vila tenia en aquell moment.

Es considera que els retaules, grans mobles de caràcter liturgicoreligiós, eren la màxima forma d’expressió del barroc català. Va ser un estil artístic al servei de l’església de la contrareforma i de les monarquies absolutes d’aquests antics règims d’Europa. A Catalunya, el barroc era un art que es considerava propi i molt estimat. L’activitat en aquest camp era molt important i el cost de la construcció d’aquestes obres era assumit pel poble. Els retaules eren un instrument de devoció i l’orgull de la comunitat. La seva construcció, a més, era complexa i requeria de la participació d’un gran nombre d’artesans (escultors, pintors dauradors, ferrers, paletes, etc). A banda, doncs, d’un instrument de devoció, es convertien en elements al servei de la cohesió del poble. A Catalunya el retaule també era un símbol de benestar i del creixent ascens de la burgesia. Es van convertir, doncs, en una manifestació més d’una estructura social molt diferent a la resta de la corona espanyola. La Guerra de Successió (1705-1714) va ser representar un fre en el desenvolupament del moviment i l’estocada final va arribar amb la prohibició dels retaules barrocs l’any 1777, arran d’un decret que firma Carles III, promogut per la Real Academia de San Fernando. El 1791 el rei Carles IV en va signar un altre en el mateix sentit, que va tenir molta més incidència a Catalunya. 

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit