• leftlayout Layout
  • rightlayout Layout
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

 

  • (+)

  • (+)

  • ACTIVITATS DESTACADES

Inici INICI Informació municipal Notícies Cels Sais, Càritas i el Club Nàutic Estartit, Medalles del Montgrí 2012
Cels Sais, Càritas i el Club Nàutic Estartit, Medalles del Montgrí 2012 Imprimir Correu-e
(16.08.12) El Ple ha aprovat la concessió de les Medalles del Montgrí 2012 a Cels Sais, Càritas Baix Ter i el Club Nàutic Estartit.

La Medalla del Montgrí és el màxim distintiu cívic que concedeix l’Ajuntament des del 1986 (es va instituir per acord de Ple el 23 de desembre de 1985) amb l’objectiu de reconèixer les persones i els col·lectius que han destacat en algun aspecte de la vida municipal. L’acte institucional de lliurament se celebrarà el 24 d’agost, a les 20 h, a l’auditori de Can Quintana, en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Genís.

Cels Sais i Ballester

Parlar d’en Cels, que és així com se’l coneix a Torroella, és parlar d’una persona compromesa amb el seu municipi. En Cels Sais en totes les coses en què ha participat al llarg de la seva vida ho ha fet des dels valors del compromís i la dedicació.

Cels Sais i Ballester, nascut a Torroella de Montgrí el 21 de maig de 1928, va cursar els seus estudis a les escoles nacionals, amb el senyor Dabau, i amb catorze anys, l’1 de setembre del 1942, va anar a fer les proves per entrar a treballar al Banc Hispano Colonial. La primera tasca que li encomanaren els seus superiors fou ingrata: anar per les cases a cobrar les lletres dels crèdits concedits pel banc. L’any 1948 el Banc Central absorbeix l’Hispano Colonial, i en Cels passa a formar part de la seva plantilla a l’oficina de Torroella. En Cels desenvolupà tasques en les diferents seccions de l’oficina bancària, i arribà a ser-ne el director l’any 1972. Cal dir que l’any 1942 les oficines del Banc Hispano Colonial s’il·luminaven amb espelmes. Més endavant, amb l’aparició del bolígraf, n’hi havia que deien que la tinta d’aquell artefacte tan modern no suportaria el pas del temps. Aquest any, Caixa  Girona proposa a en Cels que es faci càrrec de la direcció de l’oficina que l’entitat vol obrir a Torroella. És així que, l’any 1972, en Cels entra com a director de l’oficina de Caixa  Girona a Torroella; hi romandrà fins al moment de la seva jubilació, l’any 1993. Ni més ni menys que cinquanta-un anys treballant, molts canvis viscuts i una enorme capacitat d’adaptació a noves formes de treball i gestió. Per il·lustrar el caràcter obert, afable i conciliador d’en Cels Sais, només cal que ens fixem que durant anys, a Torroella, la Caixa de Girona tothom la coneixia com “la Caixa d’en Cels”.

El 27 de novembre de 1956, l’any de la fred, es casà amb Maria Mercè Pagès i Payet. Un any més tard, el 1957, nasqué el seu fill, Cels Sais i Pagès.

En Cels, com dèiem al principi, és una persona compromesa amb el municipi que l’ha vist néixer i on ha viscut i treballat al llarg de la seva vida. Així, ha participat activament en diferents entitats de diversa naturalesa en bé de Torroella de Montgrí, com el Casal del Montgrí, el Cine Centro o la Comissió de Festes. Fa uns anys, un grup de joves de Torroella s’encarregaven de l’organització de les festes al municipi. En Cels ens recalca que hi havia molta gent i que “tothom hi posava el coll sense esperar res a canvi”. Només la satisfacció de veure que la gent podia gaudir un any més de la Festa Major, la Festa de Reis, Carnaval, etc. De la col·laboració d’en Cels amb la Comissió de Festes hi ha moltes anècdotes. En ple fenomen de la Nova Cançó, als anys setanta, la Comissió de Festes va organitzar un concert amb tres primeres espases com Lluís Llach, Ovidi Montllor i Ramon Muntaner. El que ens crida l’atenció d’aquest acte és que va ser el mossèn de Torroella, mossèn Isidre Garcia, qui va haver de donar el seu carnet d’identitat a la Guàrdia Civil com a garantia que el concert es desenvoluparia amb normalitat i sense alterar l’ordre establert.

En Cels Sais ha estat sempre una persona conciliadora, amb una gran capacitat per fer aflorar el sentit comú de les persones. Potser per això i pels seus coneixements, fou cridat per un grup de pagesos de la vila per portar la Cooperativa Agrícola Santa Caterina. Es tractava d’organitzar els paràmetres productius de les explotacions agrícoles i ramaderes d’alguns pagesos de Torroella. Recorda aquest repte com a complicat: “El pagès a casa seva és el rei i tot ho fa bé. Ningú li ha de venir a dir què és el millor per a la seva explotació”. Malgrat les dificultats, la Cooperativa va servir per fer alguns avenços en les explotacions dels pagesos que hi van prendre part.

Avui, en Cels i la seva dona gaudeixen participant en diferents entitats culturals del municipi com l’Associació del Llibre de la Festa Major, la revista Emporion i el Consell de Convivència. Precisament, formar part del Consell de Convivència ha permès a en Cels entendre de primera mà les dimensions del repte que suposa treballar per  la convivència entre les diferents cultures que tenim a casa nostra. Amb persones de mentalitat oberta com la d’en Cels, segur que ens en sortirem.

L’any 2009, va acceptar l’encàrrec que l’Ajuntament li va fer de pronunciar el pregó de la Festa Major als Jardins John Lennon, abans de començar el sopar popular d’aquell any.

En Cels Sais és, mai millor dit, un home fet a ell mateix. Perseverant, compromès i amb esperit de treball envers el municipi de Torroella de Montgrí – l’Estartit.

Càritas Baix Ter

El 7 de juny de 1980, essent mossèn de la Parròquia de Sant Genís mossèn Josep Quer, mossèn Pitu, Càritas Parroquial comença la seva activitat a Torroella de Montgrí. L’activitat de l’entitat se centra en donar suport a aquelles persones amb més dificultats per tenir cobertes les necessitats més bàsiques. En aquesta primera etapa, Josep Riera exerceix un paper fonamental com a voluntari de l’entitat, estant sempre al costat dels més desafavorits.

Amb l’arribada a la parròquia mossèn Lluís Costa, Càrites experimenta una evolució organitzativa a diferents nivells. Els diferents serveis que ofereix l’entitat passen a organitzar-se seguint uns criteris de millora en l’eficàcia i l’eficiència, com per exemple el rober.

El 15 de febrer de 2011, amb l’actual mossèn Josep Barcons, l’entitat fa un pas endavant i passa a aglutinar 27 municipis del Baix Ter amb l’objectiu essencial de millorar el servei a les persones més necessitades. Aquesta agrupació de municipis, amb el nom de Càrites Baix Ter, treballa en moments molt difícils per a donar eines a aquelles persones que passen més dificultats a sortir de la situació adversa que viuen.

En aquest sentit, el pla estratègic de Càritas Baix Ter 2007-2013 centra la seva acció no tant en la beneficència i més a donar eines i recursos a les persones més necessitades per millorar la seva situació a diferents nivells: educació, treball, habitatge, entre altres. L'entitat actualment centra la seva acció a partir de 9 programes:

Acollida: espai d’escolta activa i de suport, de valoració de la persona i per a la persona, d’orientació, derivació i acompanyament als recursos més adients segons les necessitats.

Aliments: espai destinat a oferir aliments bàsics a persones que es troben en una situació puntual de precarietat econòmica i/o social, i que tenen moltes dificultats per cobrir adequadament les seves necessitats més bàsiques.

Ajudes econòmiques: quan es valora convenient, es proporcionen ajuts puntuals per cobrir necessitats bàsiques urgents.

Servei d’Orientació Sòcio-Laboral: un servei de suport a les persones aturades amb especials dificultats d’inserció laboral. Se’ls assessora, orienta i informa per facilitar el seu procés de recerca activa i autònoma de feina tot dissenyant un programa personal i individualitzat.

Noves Estratègies d’Inserció: centrat en els joves més desafavorits, el programa desenvolupa processos d’orientació i suport individualitzat amb la finalitat que els joves coneguin els recursos per accedir al mercat laboral, millorin les seves competències personals i puguin identificar les seves preferències laborals i formatives.

Rober: un servei que recicla la roba de segona mà i té com a principal objectiu proporcionar roba a persones amb dificultats econòmiques, tot apostant per la cultura de la reutilització, el reciclatge i el consum responsable.

Dutxa: servei que facilita a les persones un espai on dutxar-se i a la vegada es facilita el material necessari per realitzar la higiene.

Servei d’Intervenció Educativa: s’emmarca dins del camp de la prevenció amb un conjunt d’activitats que volen intervenir de dels primers símptomes de fracàs escolar. Es treballa la situació global del nen o nena tot implicant la família i coordinant-se la tècnica amb els centres educatius.

Taller d’Acollida Lingüística i Cultural: espai d’aprenentatge inicial de la llengua catalana a nivell oral, per permetre la comprensió i la parla de la llengua en situacions quotidianes, alhora que es potencia el coneixement de la nostra cultura i del nostre entorn en un context de relació i convivència entre diferents cultures.    

Avui, la Junta de Càrites Baix Ter, presidida per Marina de Quintana i Pou, està formada per 11 persones que representen els diferents serveis, amb representació dels diferents municipis, on es treballa coordinadament i en equip. La situació de forta crisi que es viu actualment complica extraordinàriament la tasca dels diferents projectes descrits i fa que l’entitat es replantegi certs aspectes pel futur. Actualment els recursos són molt limitats, i aquesta situació afecta no només aquells col·lectius que tradicionalment vivien amb risc d’exclusió, sinó també a persones i famílies que n’estaven al marge i que ara també ho passen malament. Aquest nou context fa que Càritas replantegi la seva acció per ser conseqüent amb la situació que es viu al carrer. En aquest sentit, la creació del futur Centre de Distribució d’Aliments ha de millorar i dignificar l’entrega d’aliments.

La tasca que desenvolupa Càritas no seria possible sense totes les persones que han format part de l’entitat al llarg de tots aquests anys, els prop de vuitanta voluntaris que hi treballen actualment i els tècnics i tècniques que té i ha tingut l’entitat.

Club Nàutic Estartit

L’any 2011 el Club Nàutic Estartit celebrava els cinquanta anys de la seva fundació. Des que la primera junta del Club, l’any 1961, iniciés el camí, el Club Nàutic Estartit ha seguit un rumb indissociable del poble de l’Estartit, influint en la seva fesomia, potenciant la seva activitat econòmica i aportant activitat esportiva.

Parlar del Club Nàutic Estartit és parlar d’una entitat que ha mantingut al llarg dels seus cinquanta anys d’història un ferm compromís amb l’Estartit, el seu paisatge i la seva gent. Allò que va impulsar la primera junta del Club Nàutic l’any 1961 no era aliè a l’esperit d’Il•lustres estartidencs com en Xiquet Rovira, en Llorenç Massaguer i tants pescadors i gent de mar que ha vist néixer l’Estartit.

Si repassem la història d’aquest club veurem que ha estat sempre associada a la perseverança, el treball i la determinació que les diferents juntes han mantingut per fer avançar l’entitat en els seus objectius.

Travessia Illes Medes-l'Estartit nedantEl 27 d’octubre de 1960 una trentena d’emprenedors es van aplegar per constituir la comissió organitzadora d’una societat esportiva anomenada Club Náutico Estartit per a la pràctica i la promoció dels esports nàutics. En aquests primers moments la il•lusió i l’amistat és el que regeix aquests pioners. Així, el 2 de novembre de 1961 es constitueix formalment l’entitat amb Rómulo Bosch com a president; Pere Ricart com a vicepresident; Francisco Prohias, secretari; Josep M. Vilaseca, vicesecretari; Conrad Lloveras, tresorer; Josep Garriga, administrador; Jordi Ponjoan, comptador; Joan Gasau, vocal de motonàutica; Jaume Martí, vocal de vela, i Henk de Jonk, vocal de rem.

La determinació d’aquests homes de dotar d’un club nàutic a l’Estartit no fou un camí gens fàcil, fou dura i poc agraïda. Però, la visió a llarg termini d’aquesta primera junta per desenvolupar una obra que es recolzava “en la convicció, l’esforç i el treball, sols la perspectiva històrica que es posa en moviment amb la suma dels anys els hauria de concedir o sostreure’ls la raó”.

L’any 1965, a proposta de Rómulo Bosch, accedeix al càrrec de president del Club Nàutic Estartit, Manuel Corominas. És en aquests anys que la junta centra els seus esforços per explicar que la creació d’un club nàutic és bàsic per potenciar el comerç i l’hoteleria de l’Estartit. També és el moment que la junta directiva de l’entitat centra en l’activitat esportiva un dels seus pilars bàsics de treball. Així, el juliol de 1968 s’organitza la primera travessia de les Medes a l’Estartit. També aquest any s’inicia l’activitat formativa de vela amb mainada.

L’any 1972 és un any importantíssim per a l’entitat perquè es fan grans avanços en les obres de construcció: s’estan acabant les obres de l’espigó i del dragat del port. A més, s’han concedit oficiosament els permisos per a la prolongació del dic de defensa i d’altres construccions del port esportiu i la concessió d’una important zona portuària per al Club.

Manuel Corominas, és el president que crea les bases per a una gestió professional de l’entitat, i el 1973 Juli Parella entra com a director del Club Nàutic Estartit. El pas de Parella per l’entitat estarà marcada per la seva professionalitat i dedicació durant els setze anys que va romandre a l’entitat. Aquest any també es concreta la compra dels terrenys de la zona de la Torre Gran, que amb el temps esdevindrà una àmplia zona esportiva al servei de tot el municipi de Torroella de Montgrí-l’Estartit i dels pobles dels voltants.

L’any 1984 el Club Nàutic Estartit, juntament amb els clubs nàutics de Palamós i l’Escala funden l’Associació de Ports Esportius i Turístics de la Costa Brava. L’any 1986 la Direcció de Ports i Costes de la Generalitat de Catalunya resol favorablement la construcció del dic de protecció. “Això vol dir que, a més de la seguretat al port, que permetrà deixar en hivernatge, a l’aigua, les embarcacions, s’arranjaran uns 100 amarratges en la cara interior dels dics, la qual cosa facilitarà l’acollida d’un nombre abundant d’embarcacions en règim de trànsit”.

L’any 1989 és nomenat director del Club Nàutic Estartit, Tomàs Gallart, “un home de mar, navegant acreditat” que dirigeix l’entitat sota els criteris que l’han portat a ser un club nàutic modèlic en molts aspectes, entre els que podem destacar la conscienciació mediambiental. En aquest sentit, el Club, des de 1991 forma part del Consell Assessor de les Illes Medes.

L’any 1992, any olímpic, és l’any de la inauguració d’una de les construccions més esperades pel Club, es tracta del nou edifici que ha d’acollir les oficines i el local social. Un any més tard, Lluís Uriach passa a ser el president de l’entitat amb una acció que se centra en la potenciació de l’activitat esportiva i la internacionalització del club.

L’any 1993 el Club Nàutic organitza el Campionat d’Europa de Vela de la Classe Olímpica Finn i s’estrena la organització de la Copa Raquero. Aquest any, la Federació Catalana de Vela concedeix al Club la Vela d’Or.

Durant la dècada dels anys noranta, continua l’augment de les competicions esportives amb la Regata de Pasqua, el concurs de pesca al Currican. A més, cada any se celebra la tradicional travessia Illes Medes – l’Estartit.

Punt i a part mereix l’activitat entorn la zona esportiva de la Torre Gran que durant la presidència d’Uriach ha experimentat un augment en el nombre de cursetistes i ha esdevingut una autèntica eina de cohesió. Durant la presidència de Lluís Uriach també s’inicia el programa “Navega en verd” que consisteix en un canal de recollida de les aigües provinents de la neteja de les embarcacions.

L’actual president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan del Molino accedeix al càrrec de president i la seva tasca se centra a continuar l’evolució de l’entitat. El Club manté avui un compromís amb el medi ambient i mostra d’això és el Premi Nacional de Medi Ambient que la Generalitat va concedir al projecte “Navega en Verd”. La repercussió econòmica que té el Club és molt important amb 31 treballadors tot l’any i fins a 75 durant l’estiu. L’impacte econòmic per a l’Estartit i Torroella de Montgrí és també molt important.

El Club Nàutic Estartit, és avui una entitat forta i amb una gran massa social, que   manté un compromís amb el paisatge i el mediambient i que continua treballant pels valors d’amistat, treball i perseverància que van portar-la a néixer l’any 1961”.
Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 

peu Aj. Torroella-Estartit
peu Aj. Torroella-Estartit peu Aj. Torroella-Estartit